Què és?

nubes web

La teràpia Biodinàmica Craneosacral és un mètode manual, no-invasiu i no-manipulador, profundament relaxant que dóna suport als processos curatius del propi cos i ajuda a incrementar la vitalitat i el benestar.

El primer a fer servir el concepte craneosacral fou el Dr. William G. Sutherland (EEUU 1873-1954), alumne del fundador de l’osteopatia el Dr. Andrew T. Still (EEUU 1828-1917). Tot va començar quan de forma casual, mentre ordenava uns cranis, un dels ossos va caure, en observar-lo amb deteniment va adonar-se que les sutures eren bisellades igual que les ganyes (agallas) d’un peix, i va concloure que per tant devien estar dissenyades per respirar… El Dr. Sutherland va investigar sobre ell mateix aquesta nova hipòtesis i es va construir un casc amb el qual es comprimia els diferents ossos incapacitant qualsevol moviment i observant els símptomes que anaven apareixent, vertigen, marejos, migranyes, disfuncions digestives, desorientació, canvis en els estats anímics… Així doncs el Dr. Sutherland va poder constatar la importància que aquell moviment de respiració tenia pel bon funcionament de l’organisme. Amb els anys va observar que no només els ossos del cap expressaven un moviment de respiració, sinó que tots els teixits i fluids que s’hi relacionaven expressaven un subtil moviment rítmic interrelacionat.

El sistema de membranes que recorren la superfície interna dels ossos cranials, el sistema nerviós central, el líquid cefaloraquidi que el banya i el sacre, participen d’aquesta respiració, tots ells presenten un moviment cíclic d’expansió i assentament a un ritme més lent que la respiració pulmonar. El següent descobriment del Dr. Sutherland fou observar que no existien agents musculars externs que fossin responsables d’aquest moviment, amb la qual cosa va concloure que el sistema humà no funcionava únicament com un mecanisme sinó que hi havia forces més profundes que contribuïen a mantennir l’ordre i l’equilibri d’aquest. A aquestes forces inherents en el cos les anomenà “Alè de Vida”.

Sutherland es va adonar que el líquid cefaloraquidi quedava potenciat per aquesta força o com ell va anomenar, Potència de l'”Alè de Vida”. A mesura que el líquid cefaloraquidi rep aquesta  Potència, es genera un moviment semblant a una marea o fluctuació, dins el camp de fluids, que la transporta a totes les cèl·lules i teixits del cos. Així doncs la Potència de l’“Alè de Vida” té notables propietats per mantenir la Salut i l’equilibri corporals. Aquest concepte pot comparar-se amb el paper del Chi en la medecina oriental, o del Prana en l’ayurvèdica.

Un altre concepte important en la teràpia craneosacral és que la Salut no es perd mai, sempre hi és i s’expressa a través del moviment d’aquests fluids i teixits, és la feina del terapeuta estar en relació amb les expressions d’aquesta Salut inherent, escoltant des de la presència, sense judicis ni demandes, acompanyant allò que s’està mostrant en el moment present.

Els traumes físics i emocionals sovint queden retinguts en el nostre cos en forma de tensió muscular, restricció de teixits i patrons del cos sencer. Les mans del terapeuta reflecteixen al cos del client aquests patrons continguts, en fer-ho, aquest té l’oportunitat de deixar-los anar i trobar una nova manera d’organitzar-se. Quan s’alliberen les tensions s’allibera també l’energia que s’utilitzava per mantenir la contracció i per tant el nostre nivell d’energia vital augmenta.

És el sistema del client el que guia el seu propi procés de curació, el terapeuta l’escolta i l’acompanya.

El cor d’aquesta feina, com diu Franklyn Sills, descansa en la QUIETUD, el centre al voltant del qual la vida s’ordena…

Aquieta’t i escolta…

 

  Entrevista amb Mike Boxhall

 

Entrevista amb Franklyn Sills

 

Entrevista amb Cristina Ratti